1.SITUACIÓ GEOGRÀFICA DEL BUDISME

El budisme és una doctrina filosòfica oriental basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).

El budisme és una religió present pràcticament a tota l’Àsia oriental. És la religió majoritàriament en països com per exemple Buthan, Sri Lanka, Birmània, Mongòlia, Tailàndia, Combodja, Laon, a les dues Corees i a la Xina. Aquests països és on hi ha la major part de creients d’aquesta religió.

També és una religió important en altres països d’Àsia com el Japó amb un 40% de la població budista, a la Índia amb un 0,8% de la població i als Estats Units amb un 0,1% de la població total.

En total unes 300 milions de persones a tot el món són de religió budista. La majoria de budistes de tot el món es concentren a Àsia oriental.

En aquest mapa es pot veure els diferents tipus de budisme a Àsia i els principals centres budismes.

En aquest mapa podem observar la situació de les diferents religions al món. El budisme és la part groga del mapa, que està situada a la part de l’Àsia oriental. 

En aquesta foto podem veure la concentració de budistes al món. En aquesta imatge podem observar que la majoria de persones budistes es troben a la zona oest d’Àsia. 

2.EL SEU FUNDADOR

LA HISTÒRIA DEL PRÍNCEP SIDDHARTHA GAUTAMA

LA INFÀNCIA

El príncep Siddharta Gautama va néixer pels anys 556 aC, a Terai (Nepal). Tenia una família que poseïa riquesa i poder. El seu pare, el rei Suddhoadana, volia que el seu fill esdevingués rei. 
Als 16 anys, el seu pare va organitzar-li un casament amb Yasodhara, una cosina de la mateixa edat del príncep.  Anys més tard, van tenir un fill, Rahula. 
El seu pare li proporcionava tots els desitjos i les necessitats que volia. 

EL DESVETLLAMENT

Abans de marxar de la seva casa, Siddhartha va fer tres viatges per la ciutat i va observar les desgràcies humanes. Al passejar, va descobrir tres representacions de la malaltia, l'envelliment i la mort. Va trobar un vell molt dèbil, un invàlid malalt i un grup de persones que anàven a incinerar un cadàver. 

Al fer el quart viatge, va trobar un monjo feliç que caminava i demanava almoina.
Això li va servir per adonar-se que les coses materials, no omplen a una persona.  

A partir d'aquest dia, va marxar de casa seva i va decidir cercar el coneixement autèntic, per trobar la felicitat. 

LA IL·LUMINACIÓ

Als vint-i-nou anys va començar a viure com un anancoreta rodamón. Seguia els coneixements dels seus mestres hindús i practicava el ioga, però no va aconseguir la pau interior que buscava.

Set anys més tard, es va adonar que el que necessitava era la supressió del sofriment. 
Per a ell, això va significar la iluminació. Així que va decidir començar a predicar aquests aprenentatges. Siddhartha va començar a portar una vida de meditació constant. 
Una nit, després d’haver superat les temptacions del dimoni Mara, sota l’arbre pippala (Ficus religiosa), encara venerat avui a Buddhagaya, tingué la revelació o il·luminació (bodhi) i esdevingué Buda (‘l’Il·luminat’). 

Va predicar el dharma a la humanitat i va predicar la primera doctrina a cinc ascetes, que esdevingueren els seus primers deixebles.

Després d'aquesta iluminació, va viatjar durant quaranta-quatre anys per l'Índia ensenyant la doctrina com a monjo.  
Als vuitanta anys es va posar malalt i es va morir a la ciutat de Kusinagera i les seves cendres, van ser repartides entre els seus deixebles i al damunt es van construir reliquaris.

3.LA DOCTRINA BUDISTA

LES QUATRE NOBLES VERITATS

Són les normes del budisme del budisme que va deixar Siddharta Gautama, després de la seva il·luminació. 

-Tot és sofriment 

El naixement és dolor, la vellesa és dolor, l'amor és patiment, la mort és dolor. Estem rodejats del patiment. 

-L'origen del sofriment és el desig i l'ignorància. El desig perquè cada vegada desitjem una cosa i l'ignorància perquè quan tenim la cosa que desitgem, no estem feliços perquè en volem una altra. 

-El sofriment pot ser eliminar

Si aconsegueixes la teva pau interior (nirvana). Podem aconseguir eliminar el dolor si oblidem els desitjos i les coses que ens preocupen més. 

-El camí que porta al cessi del sofriment

El camí per eliminar el sofriment és el camí òctuple. 

CAMÍ ÒCTUPLE      

1.Recte comprensió

És la comprensió de les quatre Nobles Veritats. És la comprensió de la llei de la causalitat i de la impermanència.

2. Recte pensament

 És pensar amb saviesa. És evitar pensaments d'odi i cobdícia, evitant la ignorància.

3. Rectes paraules

És evitar utilitzar llenguatge erroni on irrespetuós.

4. Recta acció

És utilitzar una conducta correcta i evitar fer mals actes com robar o pegar.

5. Rectes mitjans de vida

És guanyar-se la vida de manera honrada sense perjudicar a ningú i evitar qualsevol professió que sigui dolenta pels altres éssers vius.

6. Recte esforç

És mantenir els bons pensaments i apartar els dolents de la nostra ment.

7. Recta atenció

És prestar atenció a les emocions i activitats de la ment. Fer cas als nostres pensaments.

8. Recta concentració

És la disciplina que condueix a les 4 etapes de Dhyana.

1ra etapa: S'abandonen els desitjos i els pensaments apassionats.

2na etapa: Es desenvolupa la tranquil·litat.

3ra etapa: Sorgeix l'equanimitat conscient.

4ta etapa: Desapareixen les sensacions i els sentiments, com la felicitat.

Aquesta imatge és la representació del camí òctuple.

4. ELS LLIBRES SAGRATS

Buda no va escriure cap llibre, ja que ell no volia crear una religió, i van ser els seus seguidors qui la van crear. Buda volia que els ensenyaments fossin transmesos de paraula, durant els 500 anys després de la mort de Buda així va ser. Finalment les paraules de Buda juntament amb posteriors comentaris i interpretacions van ser recollides en un llibre, el Tripitaka.

El Tripitaka va ser escrit el segle I a.C.

Se li va donar aquest nom, Tripitaka, ja que en el seu idioma original, el pali, es pot traduir com a ´´Els tres cistells`` (tri= tres; pitaka= cistell). Es diu així ja que està compost per tres llibres:

•          Sutter-PITAKA: Cistella del discurs. Consisteix en la col·lecció dogmàtica del budisme. Es divideix en quatre nikayas (col·leccions secundàries) on es recullen les ensenyances de buda. D’aquesta obra s’ha fet popular a occident el Dhammapada o camí de la veritat. El Dhammapada és un resum on s’exposa el més essencial del budisme per arribar al nirvana. És una font de saviesa. Es tracta d’una selecció de breus proverbis de buda.

•        Vinay-PITAKA: Normes o disciplina de la vida monacal budista. Molt útil per a la descripció de les regles monàstiques, les cerimònies , les devocions, les sancions...

•      Abhidhamma-PITAKA: Constitueix una investigació supletòria. Una sèrie de tractats on es fa una explicació de més alt nivell a base de diàlegs entre deixebles i mestres, com en els catecismes clàssics. 
• 
  
• 

5. LES BRANQUES DEL BUDISME

El budisme consta de tres branques:

EL MAHAIANA:

El Mahaiana és una de les tres principals branques del budisme. Es practica a la Xina, al Tibet, al Japó, a Corea, a Vietnam, i a Taiwan.

Es va desenvolupar al Vajrayana esotèric. Va començar al voltant del segle I en el sud de la Índia. El desenvolupament va ser molt lent i gradual.

El Mahaian reconeix en l’ensenyament propi del Buda més un mètode que una doctrina, en el sentit que volen descobrir la veritat, sense prejudicis i amb total llibertat per criticar els ensenyaments. Gairebé totes les seves escriptures eren orals. 

EL THERAVADA:

És l’escola més antiga del budisme, és relativament conservadora i la més propera a l’antic budisme, per la qual cosa es podria considerar dins de l’ortodòxia. 

El nom Theravada significa ensenyament dels antics ancians. Aquest es va desenvolupar a la Índia durant següents segles després de la mort de Buda.

Aquesta branca és avui la religió predominant en alguns països del sud-est asiàtic, com per exemple, Combodja, Laos, Myanmar, Tailàndia i Sri Lanka.

Basen la seva Tradició a l’anomenat Cànon Pali. Les seves escriptures estan amb la literatura sagrada budista Theravada, que va ser la primera coneguda en occident, el Pali. 

EL BUDISME TÀNTRIC:

El budime tàntric en comptes d’ensenyar a assolir la realització espiritual, ensenyen a utilitzar el desig de transformant-lo a bo, cap a la realització.

El budisme tàntric és una de les tendències en l’hinduisme contemporani i construeix la pràctica principal a totes les escoles del budisme tibetà.

Els seus orígens estan en països com Bhutan, Corea, Xina, Índia, Indonèsia, Japó, Mongòlia, Nepal, i Tibet.

Una persona que practica budisme tàntric aprèn a parlar, sentir i conduir-se com si ja fos un Buda que va assolir la il·luminació. Els textos que recullen els ensenyaments del budisme tàntric estan escrits en clau simbòlica, en forma de poemes, cosa que dificulta la seva comprensió.

En aquesta imatge podem veure on es troben les diferents branques del budisme en la part oest del continent asiàtic. 

6. ELS LLOCS SAGRATS

Els temples budistes són de formes molt complexes.

Pels  budistes, no és essencial anar als llocs sagrats per pregar.

Els dos llocs sagrats principals són:

-          Pagoda: tenen forma d’una torre de pisos, i es troben, principalment, a Japó i a Xina. A més de servir per guardar-hi relíquies o fins i tot, com a tombes d’algun mestre budista, es pensa que les pagodes a la Xina protegeixen la comarca en la qual han estat construïdes , i el seu emplaçament 

s    escollia amb una gran minuciositat.

-          Stupa: la stupa està formada per una cúpula amb un pilar que surt del seu cim. El mateix pilar representa l’axis mundi i sovint està encerclat per tres para-sols que simbolitzen les tres joies-Buda, els seus ensenyaments i la Sangha, o comunitat d’aquells que han acceptat el principi del Dharma. La circumval·lació de l’stupa es considera que ajuda en la oració. Antigament les stupes s’alçaven en honor dels reis i dels grans mestres religiosos. La primera stupa es va crear per guardar les restes de buda.