2.EL SEU FUNDADOR

LA HISTÒRIA DEL PRÍNCEP SIDDHARTHA GAUTAMA

LA INFÀNCIA

El príncep Siddharta Gautama va néixer pels anys 556 aC, a Terai (Nepal). Tenia una família que poseïa riquesa i poder. El seu pare, el rei Suddhoadana, volia que el seu fill esdevingués rei. 
Als 16 anys, el seu pare va organitzar-li un casament amb Yasodhara, una cosina de la mateixa edat del príncep.  Anys més tard, van tenir un fill, Rahula. 
El seu pare li proporcionava tots els desitjos i les necessitats que volia. 

EL DESVETLLAMENT

Abans de marxar de la seva casa, Siddhartha va fer tres viatges per la ciutat i va observar les desgràcies humanes. Al passejar, va descobrir tres representacions de la malaltia, l'envelliment i la mort. Va trobar un vell molt dèbil, un invàlid malalt i un grup de persones que anàven a incinerar un cadàver. 

Al fer el quart viatge, va trobar un monjo feliç que caminava i demanava almoina.
Això li va servir per adonar-se que les coses materials, no omplen a una persona.  

A partir d'aquest dia, va marxar de casa seva i va decidir cercar el coneixement autèntic, per trobar la felicitat. 

LA IL·LUMINACIÓ

Als vint-i-nou anys va començar a viure com un anancoreta rodamón. Seguia els coneixements dels seus mestres hindús i practicava el ioga, però no va aconseguir la pau interior que buscava.

Set anys més tard, es va adonar que el que necessitava era la supressió del sofriment. 
Per a ell, això va significar la iluminació. Així que va decidir començar a predicar aquests aprenentatges. Siddhartha va començar a portar una vida de meditació constant. 
Una nit, després d’haver superat les temptacions del dimoni Mara, sota l’arbre pippala (Ficus religiosa), encara venerat avui a Buddhagaya, tingué la revelació o il·luminació (bodhi) i esdevingué Buda (‘l’Il·luminat’). 

Va predicar el dharma a la humanitat i va predicar la primera doctrina a cinc ascetes, que esdevingueren els seus primers deixebles.

Després d'aquesta iluminació, va viatjar durant quaranta-quatre anys per l'Índia ensenyant la doctrina com a monjo.  
Als vuitanta anys es va posar malalt i es va morir a la ciutat de Kusinagera i les seves cendres, van ser repartides entre els seus deixebles i al damunt es van construir reliquaris.